Davant la impossibilitat d’accedir a ajudes europees de manera individual (han de superar, necessàriament, els 20.000 habitants), i atenent la bona relació entre Muro i Cocentaina, les dues poblacions han decidit unir-se amb l’objectiu de sol·licitar una subvenció a la Unió Europea, valorada en 10 milions d’euros, amb la qual volen fer realitat diferents projectes a les seues respectives localitats.

En el cas de Muro, aspiren a implantar el Districte Cultural per tal d’atraure inversions i generar llocs de treball estables i de qualitat. Tanmateix, l’Ajuntament vol rehabilitar l’antiga fàbrica de Les Caixetes, un espai que funcionarà com al centre neuràlgic on implementar diferents accions de caràcter formatiu, mediambiental o artístic que situen a Muro com un referent en aquestes àrees.

Vicent Molina, alcalde de Muro

En el cas de Cocentaina, en primer lloc, volen rehabilitar l’antiga fàbrica de Textiflok. La intenció de l’Ajuntament és que aquest edifici es destine a la formació, la promoció econòmica i la cultura, entre altres aspectes d’interés local. D’altra banda, dintre de la política de recuperació i reivindicació del nucli antic, el consistori contestà aspira a crear un habitatge social en aquest espai. Finalment, seguint les polítiques verdes engegades ja amb la col·locació de plaques solars en l’edifici de la biblioteca municipal i el centre social, l’Ajuntament aspira a instal·lar-ne de noves en l’edifici del Poliesportiu Municipal i Textiflok.

Jordi Pla, alcalde de Cocentaina

El Consell d’Infància i Adolescència de Cocentaina (CLIA), emmarcat dintre del I Pla d’Infància i Adolescència de Cocentaina (2021-2025), suposa una aposta pels drets reconeguts a escala internacional per la Convenció dels Drets de la Infància de 1989 i desenvolupa principalment aquells vinculats amb la participació, la lliure expressió i l’escolta activa dels xiquets, les xiquetes i els/les adolescents.

Per aquest motiu, el dijous 3 d’abril l’Ajuntament de Cocentaina ha constituït oficialment el CLIA, el qual esdevindrà, a partir d’ara, un nou òrgan de representació (juntament amb altres de recent creació com el Consell del Nucli Antic o el de Pedanies) on els més jo-ves poden expressar la seua opinió perquè siga tinguda en compte pels represen-tants polítics.

Durant l’acte, celebrat al Saló de Plens de l’Ajuntament, han estat presents alumnes de tots els centres educatius de Cocentaina: CEIP Bosco, CEIP Real Blanc, IES Pare Ar-ques i Col·legi Sant Francesc d’Assís. A partir d’ara, totes les sessions del CLIA que se celebren, seran públiques i estaran obertes a tots els joves que vulguen participar i fer sentir la seua veu.

D’altra banda, el CLIA impulsa el dret dels joves a ser informats i escoltats en la co-munitat de la qual formen part, tenint en compte la seua opinió, les seues demandes i les seues necessitats; a més d’establir llaços comunicatius bidireccionals entre les entitats educatives i l’administració local.

Javi Sansalvador, regidor de Serveis Socials

La història de l’italià Roger de Llúria (1245-1305) està íntimament connectada amb la història contestana. A més d’esdevindre una figura clau en l’expansió i consolidació marítima de la Corona d’Aragó a través de la Mediterrània al llarg del segle XIII, també va ser l’artífex del naixement de la Cocentaina cristiana com a primer comte de la Vila, títol que va obtenir gràcies al rei Pere III com a reconeixement i agraïment pels serveis prestats al regne. De fet, a ell li devem monuments com el Castell, el Palau Comtal o les actuals restes de les muralles medievals. Tot i morir al Palau Comtal de Cocentaina, les seues restes van ser traslladades al Reial Monestir cistercenc de Santes Creus (Tarragona), exactament als peus del sepulcre de Pere el Gran.

Atenent-nos a la importància d’aquesta personalitat històrica en la configuració de la Cocentaina medieval, l’Ajuntament de Cocentaina ha declarat el 2025 com a l’Any Roger de Llúria i ha anunciat una sèrie d’activitats culturals per a commemorar-ho.

Tanmateix, Cocentaina vol reivindicar la figura de la muller de Roger de Llúria: Na Saurina d’Entença, una vertadera senyora feudal, avançada al seu temps, que, després de la mort del seu home, va governar la Vila Comtal i la va engrandir en diferents aspectes fins a la seua mort el 1325. D’aquesta manera, es trau a la llum la història de les dones en l’època medieval, una història que, des de sempre, ha restat amagada tant en els llibres com en les cròniques.

Jordi Pla, alcalde de Cocentaina