Ayer tuvo lugar la IV Edición de los Premios IB a la Excelencia Académica patrocinados por la Fundación Iñaki Berenguer, galardonando a los 21 mejores estudiantes de bachillerato de Alcoy, Cocentaina y Muro.

Esta cuarta edición se llevó a cabo de nuevo en un marco incomparable como lo es el nuevo espacio del Parque Tecnológico Urbano RODES en Alcoy.

Además de los premios a la excelencia educativa, cada año se hace entrega de un Premio Extraordinario en reconocimiento a la trayectoria profesional. Este premio incluye una dotación de 4.000 euros, de los cuales 2.000 euros han sido donados a la organización sin ánimo de lucro ELLIS, para a promover la investigación en Inteligencia Artificial en Europa.

En esta ocasión, el Premio Extraordinario 2025, ha sido para la Dra. Nuria Oliver, referente Mundial en Inteligencia Artificial.

PREMIOS IB 2025 A LA EXCELENCIA ACADÉMICA

IES ANDREU SEMPERE (ALCOI)
Alexandra Gruia Gruia – Asociación AECC
Raquel Calatayud Ferre – Asociación SOLC
Darío Roldán Ferrer – Asociación AIN
Iris Ferri Valero – Asociación SOLC

IES PARE VITORIA (ALCOI)
Helena Soler Oltra – Asociación SOLC
Jordi Jordá Monfort – Asociación SOLC
Núria Terol Pascual – Asociación AECC
Judith Martínez Cañete – Asociación SOLC

COLEGIO LA SALLE (ALCOI)
Mateo Verdú Barceló – Asociación LA SALLE ACOGE
Ana Isabel Miró Iniesta – Asociación ACOVIFA
Hugo Fernández Navarro – Asociación ACOVIFA
Adrià Rodríguez Fernández – Asociación AECC

COLEGIO SANT ROC (ALCOI)
Nicolás Durán Lledó – Asociación ASFIAL
Alejandro Pascual Vañó – Asociación AFA ALCOI

IES COTES BAIXES (ALCOI)
Elena Martín Cortell – Asociación SOLC
Estela Soler Casado – Asociación SPAPA

IES SERRA MARIOLA (MURO)
Noa Pérez Insa – Asociación ASPROMIN
Pilar Sola Jordá – Asociación SOLC
Berta García Miralles – Asociación ACOVIFA

IES PARE ARQUES (COCENTAINA)
Claudia Vilaplana Brotons – Asociación SOLC
Martina Ferre Javaloyes – Asociación AFAMA

L’Ajuntament de Muro busca la reflexió ciutadana per a prendre consciència col·lectiva del que suposa actualment la gestió dels residus. Es tracta d’una responsabilitat compartida entre les administracions i la ciutadania, és un servei bàsic que pot suposar un greu problema o una aposta per un futur millor per a la següent generació. Convertir les deixalles en matèries primes de valor pot significar un control del possible increment de la taxa en el futur, una menor contaminació i perquè no, ser exemple d’un poble net i que està al costat de les solucions.

La regidora de Residus Urbans de l’Ajuntament de Muro, Sara Beneyto, ha actualitzat les dades de la gestió de residus sòlids urbans (RSU) i ha recordat la importància de reciclar tant per motius econòmics com ambientals. Muro forma part del Consorci Terra, integrat per trenta-set municipis i responsable del tractament, la valorització i l’eliminació dels residus domèstics de 270.000 persones. El consorci disposa de la planta de Xixona —que tracta tant la fracció resta com la FORS, fracció orgànica de recollida selectiva—, dotze ecoparcs fixes i sis unitats mòbils que processen fins a 90.000 tones anuals, i en breu posarà en funcionament un Centre de Gestió de Voluminosos amb capacitat per a 20.000 tones l’any.

Beneyto ha recordat que l’Ajuntament només s’encarrega de la recollida i el transport dels residus, mentre que el tractament correspon al Consorci Terra amb el suport de la Generalitat Valenciana i la Diputació, uns costos que després repercuteixen al consistori, i que aquest per normativa europea es veu amb l’obligació de traslladar al 100 % en una taxa a cada domicili i negoci, el que vol dir que quant menys coste el servei, menys s’haurà de pagar a la llarga . Actualment només deu municipis del consorci compten amb el contenidor marró, i Muro va ser el primer a implantar-lo l’any 2020. A la localitat ja hi ha trenta-tres contenidors marrons i 720 famílies inscrites, davant les quals la regidora ha remarcat que és “tan fàcil com demanar la clau a l’Ajuntament i apuntar-se” per separar els residus orgànics, un xicotet gest que abarata considerablement la factura total del servei, perquè la recollida de l’orgànic és molt més barata que la del rebuig, o contenidor gris.

Les xifres de 2024 mostren que encara hi ha marge de millora: es van recollir 2.681,820 kg al contenidor gris i només 47,260 kg al marró, la qual cosa situa la recollida selectiva en un 17 %, lluny del 50 % que exigeix la Unió Europea. Aquesta manca de separació té un impacte directe a la butxaca: per cada tona de fracció resta es paguen 58,96 € més IVA, mentre que la tarifa oficial del contenidor marró és de 23,18 € més IVA, si bé enguany, gràcies al bon ús ciutadà, el cost real s’ha reduït fins a 11,59 € més IVA. En canvi, pel paper-cartró, el vidre i els envasos (contenidors blau, verd i groc) l’Ajuntament ingressa diners. “Com més orgànica aboquem al marró, menys pagarem tots i alhora allargarem la vida útil de la planta de Xixona, prevista per a trenta anys”, ha insistit Beneyto, qui també recorda que “el reciclatge no només no ens costa diners al poble, sinó que ens dona beneficis per a poder explorar vies com la baixada de la taxa”.

La regidora ha subratllat també el component cívic de la gestió de residus. L’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i la reguladora del servei d’RSU fixen franges horàries per dipositar la brossa; però, amb la calor, s’han multiplicat les queixes per males olors a les illes de contenidors perquè hi ha veïns que deixen les bosses fora d’horari i fins i tot fora dels contenidors. Per això, a partir de l’1 de juliol, es faran complir estrictament les ordenances i s’obriran expedients sancionadors a qui incomplisca els horaris o llance fem on no toque. Igualment, es vigilarà el desbrossament i el manteniment de solars i parcel·les privades, atés que, com ha remarcat la regidora, la netedat és “una qüestió de respecte col·lectiu” i “un poble net diu molt de la gent que hi viu”.

Beneyto ha conclòs que avançar cap a l’economia circular —reduint, prioritzant la recollida selectiva i donant valor als residus— és una responsabilitat compartida: “Únicament i no és poc, paguem pel contenidor gris i pel marró; per això, si volem estalviar a la factura de la brossa i protegir el medi ambient, cal reciclar més i millor”. Des de l’ajuntament s’ha hagut d’arribar a la situació d’engegar una campanya especial de vigilància de l’ordenança Cívica donada la reiterada presència de deixalles fora dels contenidors des de primera hora del matí, el que ha suposat un augment de la presència de la neteja viària i recollida en els punts més conflictius, per a evitar l’acumulació, però això té un considerable sobrecost i una manca de poder arribar a altres punts de la localitat.

Com bé recorda la regidora Beneyto, “la millor notícia que podríem donar a final de l’estiu quan fem balanç és que no hem tingut que fer cap multa, que la gent s’ha comportat com cal”. De fet la voluntat municipal és poder arribar a bonificar al major nombre possible de persones la taxa, tindre que augmentar l’exigència sancionadora s’explica perquè s’està incomplint sistemàticament la normativa horària i generant fortes molèsties veïnals. Des del departament s’està obert a qualsevol queixa o suggeriment de millora que pot fer-se arribar per registre d’entrada, al temps que es segueix treballant en les noves contractes de recollida i neteja viària per a aportar millor solucions amb el reforç de personal i millora de contenidors, però mentrestant es demana respecte a la ciutadania per a no agreujar problemes.