L’Ajuntament de Cocentaina ha publicat les bases del concurs per a selec-cionar el cartell anunciador de la 679a edició de la Fira de Tots Sants. Aquest certamen, ja consolidat com una plataforma de promoció del talent artístic i del patrimoni cultural, està obert a la participació de perso-nes majors de 16 anys, tant de manera individual com col·lectiva, amb independència del seu lloc de resi-dència.

El termini per a la presentació de propostes romandrà obert fins al 30 de juny de 2025 a les 14.00 hores. Les obres es podran presentar en format físic, si han estat realitzades de forma manual, o de manera telemàtica a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament en cas de tractar-se de creacions digitals. Les bases completes estan disponibles a la web oficial de la Fira de Tots Sants.

Com en edicions anteriors, el concurs estableix com a requisit temàtic que el cartell tinga com a protagonista el “Cavall de Fira”, símbol icònic d’aquest certamen centenari. L’obra guanyadora rebrà un premi de 1.200 euros bruts i es convertirà en la imatge oficial de la Fira de 2025, declarada Festa d’Interés Turístic Internacional i Bé d’Interés Cultural Immaterial.

La selecció del cartell es realitzarà mitjançant un jurat integrat per membres del Consell de Fira, amb l’assessorament de professionals externs vinculats als àmbits del disseny, la comunicació i les arts visuals. Es valorarà especialment la qualitat plàstica, la força comunicativa i la capacitat de representació de la Fira.

La regidora de Fira, Marcela Richart, ha subratllat la importància de mantindre oberta aquesta convocatòria: “Amb aquest concurs, continuem projectant la Fira de Tots Sants com un espai viu de cultura i creació artística. Volem que la imatge que represente la 679a edició naixca del talent i la mirada personal de totes aquelles persones que se senten vinculades a l’essència de la nostra Fira”. Richart ha animat especialment a la participació de joves creadores i creadors emergents “perquè Cocentaina continue sent un referent no sols comercial, sinó també cultural”.

Un any més la Pia Unió ha organitzat el concurs de fotografia amateur Mare de Déu del Miracle, un certamen per a captar moments únics i irrepetibles que ens deixa cada any la festa de la Mareta.

La Pia Unió ha establit les següents bases:

*Les fotografies presentades hauran d’haver sigut captades durant les Festes Patronals de la Mare de Déu del Miracle de 2025.

*Podrà participar de manera individual qualsevol persona major d’edat.

*El concurs és amateur quedant exclosa la participació de persones que es dediquen a la fotografia de manera professional.

*Cada participant pot presentar un màxim de 5 fotografies.

*Aquestes s’adreçaran a info@virgendelmilagro.es

*La data límit serà el 31 de maig de 2025.

*El jurat designat per la junta de la Pia Unió serà professional i la seua decisió serà inapel·lable.

*S’atorguen tres premis: un 1r dotat amb 300 euros; un 2n dotat amb 200 euros i un 3r amb 100 euros.

José Torró, president de la Pia Unió

CONVOCATÒRIA

a la sessió extraordinària urgent del Ple de la corporació municipal que se celebrarà el dia 8 de maig de 2025, a les 10.00 hores.

ORDRE DEL DIA

1.- PRONUNCIAMENT DEL PLE DE LA CORPORACIÓ RESPECTE A LA URGÈNCIA DE LA CONVOCATÒRIA.

2.- INFORME-PROPOSTA EMÈS PEL SECRETARI DE L’AJUNTAMENT DE MURO, RELATIU A L’OCUPACIÓ PARCIAL I LIMITADA EN EL TEMPS DE PART DE LES OBRES D’EXECUCIÓ DEL «PROYECTO PARA LA CREACIÓN DE UN PULMÓN VERDE EN LA ZONA DEL BATÀ DE MURO DE ALCOY».

L’Ajuntament de Cocentaina continua apostant per les energies renovables amb la instal·lació de 66 plaques fotovoltaiques situades al llarg de 143 metres quadrats al terrat del Centre Social Real Blanc. Aquests mòduls, de la marca PEIMAR, consten de cèl·lules monocristal·lines tipus PERC HC, i aporten una potència total de 30,36 kWp i una potència de pic de 460 wp. A més a més, s’ha instal·lat un sistema de regulació i un inversor, ambdós de la marca SOLIS, amb una potència nominal de 30.000 W i un rendiment màxim del 98,3%.

Els panells tenen 20 anys de garantia i 30 anys de producció. Tanmateix, aquesta instal·lació solar fotovoltaica, dins de la modalitat d’autoconsum col·lectiu, permet que els excedents generats es puguen acollir a compensacions econòmiques segons els preus del mercat elèctric.

En primer lloc, el que es busca amb aquesta iniciativa és continuar impulsant les comunitats d’energies renovables al municipi, a més de minimitzar les emissions de CO₂, millorar l’eficiència energètica local i reduir els costos del consum elèctric. No obstant això, hi ha un segon objectiu: ajudar les famílies contestanes en situació de vulnerabilitat. Així, dels 30,36 kWp, 10 es destinaran a 5 famílies del municipi que es troben en aquesta situació. La resta de kWp aniran destinats directament a l’autoconsum energètic del poble o el Centre Social Real Blanc.

Amb aquesta iniciativa es preveu que l’import de la factura elèctrica de Cocentaina passe dels 15.805,08 euros al mes a 10.021,24 euros. La inversió total, cofinançada juntament amb l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (IVACE), ha arribat als 41.430 euros, un import que ha cobert la instal·lació dels panells, però també l’estructura dels blocs de formigó, les proteccions elèctriques i el sistema de motorització i seguretat.

Cal destacar que, en els darrers dos anys, l’Ajuntament de Cocentaina, com a part del pla per incentivar les energies verdes, ha instal·lat diferents panells fotovoltaics en edificis municipals com la Biblioteca, l’Oficina Tècnica, així com l’edifici principal de l’Ajuntament (plaça de la Vila, 1).

Jordi Pla, alcalde de Cocentaina

Los datos publicados hoy por el Servicio Público de Empleo registrados en el mes de abril en la comarca, marcan un descenso, por cuarto mes consecutivo de 105 parados con respecto al mes anterior, lo que sitúa la cifra total de parados en 9.208.

Si analizamos los municipios, en la mayoría de las poblaciones ha descendido el número de parados; destacando Alcoy, Cocentaina y Muro con 55, 25 i 8 desempleados menos respectivamente.

Por sectores, el paro ha registrado un descenso en todos ellos, excepto en Industria y Sin Actividad, que suman este mes 6 parados más cada uno. El sector que más ha reducido el número de desempleados ha sido Servicios con 90 parados menos, seguido de Agricultura con 15 personas menos desempleadas y Construcción que también reduce su tasa en 12 parados. La tasa de desempleo por sectores queda de la siguiente manera: Agricultura 179, Construcción 633, Industria 2.245, Servicios 5.736 y Sin Actividad 415 parados.

Gràcies a les darreres eixides de camp realitzades pel Centre d’Estudis Contestans, s’han localitzat almenys quatre fortificacions de pedra en sec, inèdites fins al moment, situades en diferents punts de les serralades del terme de Muro. Aquestes estructures presenten una gran varietat tipològica i constructiva, amb plantes que varien entre la forma quadrada, la pentagonal o, fins i tot, estructures lineals amb murs de gran potència. Ens trobem en un punt d’observació i estudi, on encara no s’han realitzat treballs d’arqueologia.

Totes aquestes construccions es troben realitzades amb tècnica de pedra seca i presenten un estat actual d’arrasament o inacabament, amb alçàries conservades que oscil·len entre els 40 i 50 centímetres, pel que s’observa a simple vista. Malgrat aquest estat, destaquen per la seua monumentalitat, amb murs que poden arribar fins als tres metres de grossària i llargàries properes als vuitanta metres lineals.

Els estudis preliminars apunten que aquestes fortificacions podrien a l’època musulmana i, probablement entre els segles X i XI. Concretament, segons Pere Ferer del Centres d’Estudis Contestants, “es vinculen amb una època en què la presència berber a les nostres terres és àmpliament documentada, i aquestes construccions podrien ser testimonis materials dels primers assentaments fortificats en el paisatge muntanyós del Comtat i Comarques Centrals”.

Cal destacar que troballes d’aquesta naturalesa són extremadament poc freqüents al territori valencià, fet que confereix a aquesta descoberta un valor patrimonial i històric de primer ordre. Es tracta, sens dubte, d’un conjunt arquitectònic d’enorme importància per al coneixement del nostre passat i de les primeres formes d’ocupació defensiva de l’espai.

L’Ajuntament de Muro vol posar en valor aquesta troballa i reafirma el seu compromís amb la protecció, estudi i eventual restauració d’aquestes fortificacions. Tot i que es troben en estat de ruïna, la presència de la pedra original al voltant de les estructures suggereix que una intervenció conservadora podria ser viable amb el suport de les administracions competents.

Sergi Silvestre, regidor de Patrimoni Cultural