La història de l’italià Roger de Llúria (1245-1305) està íntimament connectada amb la història contestana. A més d’esdevindre una figura clau en l’expansió i consolidació marítima de la Corona d’Aragó a través de la Mediterrània al llarg del segle XIII, també va ser l’artífex del naixement de la Cocentaina cristiana com a primer comte de la Vila, títol que va obtenir gràcies al rei Pere III com a reconeixement i agraïment pels serveis prestats al regne. De fet, a ell li devem monuments com el Castell, el Palau Comtal o les actuals restes de les muralles medievals. Tot i morir al Palau Comtal de Cocentaina, les seues restes van ser traslladades al Reial Monestir cistercenc de Santes Creus (Tarragona), exactament als peus del sepulcre de Pere el Gran.

Atenent-nos a la importància d’aquesta personalitat històrica en la configuració de la Cocentaina medieval, l’Ajuntament de Cocentaina ha declarat el 2025 com a l’Any Roger de Llúria i ha anunciat una sèrie d’activitats culturals per a commemorar-ho.

Tanmateix, Cocentaina vol reivindicar la figura de la muller de Roger de Llúria: Na Saurina d’Entença, una vertadera senyora feudal, avançada al seu temps, que, després de la mort del seu home, va governar la Vila Comtal i la va engrandir en diferents aspectes fins a la seua mort el 1325. D’aquesta manera, es trau a la llum la història de les dones en l’època medieval, una història que, des de sempre, ha restat amagada tant en els llibres com en les cròniques.

Jordi Pla, alcalde de Cocentaina