L’Ajuntament de Cocentaina continua apostant per les energies renovables amb la instal·lació de 66 plaques fotovoltaiques situades al llarg de 143 metres quadrats al terrat del Centre Social Real Blanc. Aquests mòduls, de la marca PEIMAR, consten de cèl·lules monocristal·lines tipus PERC HC, i aporten una potència total de 30,36 kWp i una potència de pic de 460 wp. A més a més, s’ha instal·lat un sistema de regulació i un inversor, ambdós de la marca SOLIS, amb una potència nominal de 30.000 W i un rendiment màxim del 98,3%.

Els panells tenen 20 anys de garantia i 30 anys de producció. Tanmateix, aquesta instal·lació solar fotovoltaica, dins de la modalitat d’autoconsum col·lectiu, permet que els excedents generats es puguen acollir a compensacions econòmiques segons els preus del mercat elèctric.

En primer lloc, el que es busca amb aquesta iniciativa és continuar impulsant les comunitats d’energies renovables al municipi, a més de minimitzar les emissions de CO₂, millorar l’eficiència energètica local i reduir els costos del consum elèctric. No obstant això, hi ha un segon objectiu: ajudar les famílies contestanes en situació de vulnerabilitat. Així, dels 30,36 kWp, 10 es destinaran a 5 famílies del municipi que es troben en aquesta situació. La resta de kWp aniran destinats directament a l’autoconsum energètic del poble o el Centre Social Real Blanc.

Amb aquesta iniciativa es preveu que l’import de la factura elèctrica de Cocentaina passe dels 15.805,08 euros al mes a 10.021,24 euros. La inversió total, cofinançada juntament amb l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (IVACE), ha arribat als 41.430 euros, un import que ha cobert la instal·lació dels panells, però també l’estructura dels blocs de formigó, les proteccions elèctriques i el sistema de motorització i seguretat.

Cal destacar que, en els darrers dos anys, l’Ajuntament de Cocentaina, com a part del pla per incentivar les energies verdes, ha instal·lat diferents panells fotovoltaics en edificis municipals com la Biblioteca, l’Oficina Tècnica, així com l’edifici principal de l’Ajuntament (plaça de la Vila, 1).

Jordi Pla, alcalde de Cocentaina

Los datos publicados hoy por el Servicio Público de Empleo registrados en el mes de abril en la comarca, marcan un descenso, por cuarto mes consecutivo de 105 parados con respecto al mes anterior, lo que sitúa la cifra total de parados en 9.208.

Si analizamos los municipios, en la mayoría de las poblaciones ha descendido el número de parados; destacando Alcoy, Cocentaina y Muro con 55, 25 i 8 desempleados menos respectivamente.

Por sectores, el paro ha registrado un descenso en todos ellos, excepto en Industria y Sin Actividad, que suman este mes 6 parados más cada uno. El sector que más ha reducido el número de desempleados ha sido Servicios con 90 parados menos, seguido de Agricultura con 15 personas menos desempleadas y Construcción que también reduce su tasa en 12 parados. La tasa de desempleo por sectores queda de la siguiente manera: Agricultura 179, Construcción 633, Industria 2.245, Servicios 5.736 y Sin Actividad 415 parados.

Gràcies a les darreres eixides de camp realitzades pel Centre d’Estudis Contestans, s’han localitzat almenys quatre fortificacions de pedra en sec, inèdites fins al moment, situades en diferents punts de les serralades del terme de Muro. Aquestes estructures presenten una gran varietat tipològica i constructiva, amb plantes que varien entre la forma quadrada, la pentagonal o, fins i tot, estructures lineals amb murs de gran potència. Ens trobem en un punt d’observació i estudi, on encara no s’han realitzat treballs d’arqueologia.

Totes aquestes construccions es troben realitzades amb tècnica de pedra seca i presenten un estat actual d’arrasament o inacabament, amb alçàries conservades que oscil·len entre els 40 i 50 centímetres, pel que s’observa a simple vista. Malgrat aquest estat, destaquen per la seua monumentalitat, amb murs que poden arribar fins als tres metres de grossària i llargàries properes als vuitanta metres lineals.

Els estudis preliminars apunten que aquestes fortificacions podrien a l’època musulmana i, probablement entre els segles X i XI. Concretament, segons Pere Ferer del Centres d’Estudis Contestants, “es vinculen amb una època en què la presència berber a les nostres terres és àmpliament documentada, i aquestes construccions podrien ser testimonis materials dels primers assentaments fortificats en el paisatge muntanyós del Comtat i Comarques Centrals”.

Cal destacar que troballes d’aquesta naturalesa són extremadament poc freqüents al territori valencià, fet que confereix a aquesta descoberta un valor patrimonial i històric de primer ordre. Es tracta, sens dubte, d’un conjunt arquitectònic d’enorme importància per al coneixement del nostre passat i de les primeres formes d’ocupació defensiva de l’espai.

L’Ajuntament de Muro vol posar en valor aquesta troballa i reafirma el seu compromís amb la protecció, estudi i eventual restauració d’aquestes fortificacions. Tot i que es troben en estat de ruïna, la presència de la pedra original al voltant de les estructures suggereix que una intervenció conservadora podria ser viable amb el suport de les administracions competents.

Sergi Silvestre, regidor de Patrimoni Cultural

La corporació municipal de l’Ajuntament de Muro celebrarà dijous que ve 8 de maig, a les 8.30 hores, una sessió extraordinària de Ple amb el següent orde del dia:

1.- DICTAMEN RELATIU A L’APROVACIÓ DEL III PLA D’IGUALTAT DE GÈNERE MUNICIPAL.

2.- DICTAMEN RELATIU A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 7 DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA.

3.- DICTAMEN RELATIU A L’INFORME DE L’ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ SOBRE EL RECURS INTERPOSAT CONTRA L’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DELS SERVICIS DE RECOLLIDA I TRANSPORT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS.

4.- DICTAMEN RELATIU A L’INFORME DE L’ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ SOBRE EL RECURS INTERPOSAT PER L’EMPRESA ‘COMPAÑÍA ESP. OCUPACIÓN E INTEGRACIÓN, S.L.’ DAVANT LA SEUA EXCLUSIÓ EN EL LOT. 2 DEL CONTRACTE ADMINISTRATIU DE SERVICIS DE NETEJA VIÀRIA, NETEJA I DESBROSSAMENT DE ZONES VERDES.

5.- DICTAMEN RELATIU A L’APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DEL PLA ECONÒMIC FINANÇER 2025/2026.

6.- DICTAMEN RELATIU A LA RECTIFICACIÓ DE L’ERROR MATERIAL DE L’ACORD DEL PLENARI DE DATA 3 D’ABRIL DE 2025, RELATIU A LA MODIFICACIÓ 5 DE LA RPT I ORGANIGRAMA.

Muro inicia hui dissabte 3 de maig les seues festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desemparats amb la processó de ‘la Baixà’ des de l’Ermita a la Parròquia Sant Joan Baptista. Este acte està previst a les 20.00 hores, just després d’acabar el concert de música festera que organitza la Regidoria de Festes i en el qual participaran la Unió Musical de Muro i La Xafigà. El concert tindrà lloc a les 18.00 hores en el Centre Cultural Polivalent.

Per a tancar esta jornada festiva hi haurà ‘Nit d’Entraetes’, i tot seguit donarà inici l’espectacle musical ‘Kampal’ en la plaça Matzem.

Paco Vicedo, president de la Junta de Festes

Sant Hipòlit Màrtir és el patró de Cocentaina des del 1600 i, en el seu honor, es celebren cada any al mes d’agost, les Festes de Moros i Cristians, declarades recentment d’Interés Turístic Autonòmic. Per aquest motiu, 425 anys després d’aquesta fita cabdal en la història contestana, la Vila Comtal commemorarà l’efemèride d’aquesta proclamació tal com es mereix, amb un grapat d’actes culturals, festers, religiosos i socials organitzats per la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Cocentaina i la Junta de Festes de Moros i Cristians.

El diumenge 4 de maig a les 19:30 hores al Monestir de la Mare de Déu del Miracle, assistim al primer dia del tridu dedicat a Sant Hipòlit Màrtir. Seguidament, té lloc la inauguració de l’exposició amb obres de diferents artistes contestans que, sota el títol «Sant Hipòlit i Cocentaina», es situa al Palau Comtal, on es pot visitar fins al 18 de maig.

L’endemà, el dilluns 5 de maig a les 19:30 hores, té lloc el segon dia del tridu al Convent dels Pares Franciscans, on també s’imposaran les medalles als majorals i les majorales; mentre que el dimarts 6 de maig se celebra el tercer dia de tridu a l’església del Salvador a les 19:30, a més de lliurar-se la imatge de Sant Hipòlit a l’associat devot guardonat el 2024. En finalitzar l’acte, s’inicia la cercavila i ofrena al monument de Sant Hipòlit amb l’acompanyament de Mal Passet, el grup de danses del Convent, el grup de danses de Cocentaina i la Muixeranga Penyeta Blanca. L’acte finalitza amb un espectacle de focs d’artifici a càrrec de la Pirotècnia Aitana.

El dimecres 7 de maig té lloc, a les 19:00 hores a l’església de Santa Maria, una missa major oficiada per l’arquebisbe de València, Enrique Benavent Vidal. Després assistim a la presentació dels nadons a Sant Hipòlit i, finalment, es disparen salves d’arcabusseria per part de 2 festers de cadascuna de les 16 filaes contestanes.

El dissabte 10 de maig els actes continuen a les 19:00 hores amb la celebració de l’Eucaristia a l’església de Sant Maria i una xarrada a càrrec del fester i escriptor contestà, Juan Francisco Ferrándiz Pascual. Tot seguit, els càrrecs festers dels Moros i Cristians 2024 signaran al llibre d’honor: Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità Cristià dels Maseros), Aina Errando Calleja (Abanderada Cristiana dels Cavallers de Llúria), Pablo León Vidal (Capità Moro dels Muladís) i Luis Elías Rade Moreyra (Abanderat Moro dels Kabilenys). A més, en aquest acte també s’imposen les insígnies als nous caps de filà: Adrián Sanchis Martí (Cavallers de Llúria), Mateo Moltó Tortajada (Maseros) i Paco Pascual Soler (Bereberes-Borts). En acabar, té lloc la inauguració del nou arxiu musical a la Casa del Fester.

El dijous 15 de maig a les 19:30, el Centre Social Real Blanc acull la taula redona «25 anys de la dona en les festes de Cocentaina»; mentre que el diumenge 18 de maig té lloc un esmorzar popular a la plaça Cardenal Ferris a les 09:00 hores, seguida a les 10:00 hores per una romeria amb la imatge de Sant Hipòlit al Cementeri Municipal, on se celebra l’Eucaristia en record dels festers difunts. Una vegada finalitzat l’acte, la imatge torna a la parròquia de Santa Maria.

El darrer dia de celebració, el dissabte 31 de maig, tenen lloc les «Paelles de 2025», un encontre de germanor i convivència amb tots els festers de Cocentaina al Pla de la Font.

Javi Sansalvador, regidor de Festes