Ayer tuvo lugar la IV Edición de los Premios IB a la Excelencia Académica patrocinados por la Fundación Iñaki Berenguer, galardonando a los 21 mejores estudiantes de bachillerato de Alcoy, Cocentaina y Muro.
Esta cuarta edición se llevó a cabo de nuevo en un marco incomparable como lo es el nuevo espacio del Parque Tecnológico Urbano RODES en Alcoy.
Además de los premios a la excelencia educativa, cada año se hace entrega de un Premio Extraordinario en reconocimiento a la trayectoria profesional. Este premio incluye una dotación de 4.000 euros, de los cuales 2.000 euros han sido donados a la organización sin ánimo de lucro ELLIS, para a promover la investigación en Inteligencia Artificial en Europa.
En esta ocasión, el Premio Extraordinario 2025, ha sido para la Dra. Nuria Oliver, referente Mundial en Inteligencia Artificial.
L’Ajuntament de Muro busca la reflexió ciutadana per a prendre consciència col·lectiva del que suposa actualment la gestió dels residus. Es tracta d’una responsabilitat compartida entre les administracions i la ciutadania, és un servei bàsic que pot suposar un greu problema o una aposta per un futur millor per a la següent generació. Convertir les deixalles en matèries primes de valor pot significar un control del possible increment de la taxa en el futur, una menor contaminació i perquè no, ser exemple d’un poble net i que està al costat de les solucions.
La regidora de Residus Urbans de l’Ajuntament de Muro, Sara Beneyto, ha actualitzat les dades de la gestió de residus sòlids urbans (RSU) i ha recordat la importància de reciclar tant per motius econòmics com ambientals. Muro forma part del Consorci Terra, integrat per trenta-set municipis i responsable del tractament, la valorització i l’eliminació dels residus domèstics de 270.000 persones. El consorci disposa de la planta de Xixona —que tracta tant la fracció resta com la FORS, fracció orgànica de recollida selectiva—, dotze ecoparcs fixes i sis unitats mòbils que processen fins a 90.000 tones anuals, i en breu posarà en funcionament un Centre de Gestió de Voluminosos amb capacitat per a 20.000 tones l’any.
Beneyto ha recordat que l’Ajuntament només s’encarrega de la recollida i el transport dels residus, mentre que el tractament correspon al Consorci Terra amb el suport de la Generalitat Valenciana i la Diputació, uns costos que després repercuteixen al consistori, i que aquest per normativa europea es veu amb l’obligació de traslladar al 100 % en una taxa a cada domicili i negoci, el que vol dir que quant menys coste el servei, menys s’haurà de pagar a la llarga . Actualment només deu municipis del consorci compten amb el contenidor marró, i Muro va ser el primer a implantar-lo l’any 2020. A la localitat ja hi ha trenta-tres contenidors marrons i 720 famílies inscrites, davant les quals la regidora ha remarcat que és “tan fàcil com demanar la clau a l’Ajuntament i apuntar-se” per separar els residus orgànics, un xicotet gest que abarata considerablement la factura total del servei, perquè la recollida de l’orgànic és molt més barata que la del rebuig, o contenidor gris.
Les xifres de 2024 mostren que encara hi ha marge de millora: es van recollir 2.681,820 kg al contenidor gris i només 47,260 kg al marró, la qual cosa situa la recollida selectiva en un 17 %, lluny del 50 % que exigeix la Unió Europea. Aquesta manca de separació té un impacte directe a la butxaca: per cada tona de fracció resta es paguen 58,96 € més IVA, mentre que la tarifa oficial del contenidor marró és de 23,18 € més IVA, si bé enguany, gràcies al bon ús ciutadà, el cost real s’ha reduït fins a 11,59 € més IVA. En canvi, pel paper-cartró, el vidre i els envasos (contenidors blau, verd i groc) l’Ajuntament ingressa diners. “Com més orgànica aboquem al marró, menys pagarem tots i alhora allargarem la vida útil de la planta de Xixona, prevista per a trenta anys”, ha insistit Beneyto, qui també recorda que “el reciclatge no només no ens costa diners al poble, sinó que ens dona beneficis per a poder explorar vies com la baixada de la taxa”.
La regidora ha subratllat també el component cívic de la gestió de residus. L’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i la reguladora del servei d’RSU fixen franges horàries per dipositar la brossa; però, amb la calor, s’han multiplicat les queixes per males olors a les illes de contenidors perquè hi ha veïns que deixen les bosses fora d’horari i fins i tot fora dels contenidors. Per això, a partir de l’1 de juliol, es faran complir estrictament les ordenances i s’obriran expedients sancionadors a qui incomplisca els horaris o llance fem on no toque. Igualment, es vigilarà el desbrossament i el manteniment de solars i parcel·les privades, atés que, com ha remarcat la regidora, la netedat és “una qüestió de respecte col·lectiu” i “un poble net diu molt de la gent que hi viu”.
Beneyto ha conclòs que avançar cap a l’economia circular —reduint, prioritzant la recollida selectiva i donant valor als residus— és una responsabilitat compartida: “Únicament i no és poc, paguem pel contenidor gris i pel marró; per això, si volem estalviar a la factura de la brossa i protegir el medi ambient, cal reciclar més i millor”. Des de l’ajuntament s’ha hagut d’arribar a la situació d’engegar una campanya especial de vigilància de l’ordenança Cívica donada la reiterada presència de deixalles fora dels contenidors des de primera hora del matí, el que ha suposat un augment de la presència de la neteja viària i recollida en els punts més conflictius, per a evitar l’acumulació, però això té un considerable sobrecost i una manca de poder arribar a altres punts de la localitat.
Com bé recorda la regidora Beneyto, “la millor notícia que podríem donar a final de l’estiu quan fem balanç és que no hem tingut que fer cap multa, que la gent s’ha comportat com cal”. De fet la voluntat municipal és poder arribar a bonificar al major nombre possible de persones la taxa, tindre que augmentar l’exigència sancionadora s’explica perquè s’està incomplint sistemàticament la normativa horària i generant fortes molèsties veïnals. Des del departament s’està obert a qualsevol queixa o suggeriment de millora que pot fer-se arribar per registre d’entrada, al temps que es segueix treballant en les noves contractes de recollida i neteja viària per a aportar millor solucions amb el reforç de personal i millora de contenidors, però mentrestant es demana respecte a la ciutadania per a no agreujar problemes.
Aquest estiu s’iniciarà la transcripció dels llibres de la Cort de Justícia conservats a l’Arxiu Municipal de Cocentaina. Es tracta d’un projecte previst en les clàusules del conveni bilateral que es va signar en gener amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que anirà a càrrec de l’historiador i filòleg Abel Soler.
Els llibres, datats entre els segles XIII i XVI, contenen una valuosíssima informació històrica de la Cocentaina medieval, però també filològica i patrimonial sobre el registre oral del valencià dels primers temps, substanciat a través de registres judicials, còpies de cartes reials, privilegis, concòrdies, declaracions, testimonis i altres documents essencials per a comprendre el funcionament administratiu, jurídic i polític de la societat contestana en època feudal. La transcripció es durà a terme a partir de reproduccions digitals i serà fidel a l’original, amb criteris filològics rigorosos i anotacions contextuals.
El projecte no sols pretén reivindicar i valorar aquest patrimoni escrit, sinó també obrir-lo a la ciutadania i als investigadors. Està previst que, una vegada que finalitze la transcripció, els textos s’editen en format digital i es publiquen amb accés obert a través del web municipal.
La Regidoria de Joventut encetarà aquest juliol l’«Estiu Jove: Oci i Formació», el programa gratuït que omplirà el Centre Jove de tallers i dinamització fins a final de mes. El seu moment més sonat serà «Juga Muro», una marató de dotze hores —de 9.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 21.00 h— de jocs de taula, rol i videojocs que se celebrarà el dissabte 12 de juliol a la sala Arpeia de l’Arxiu Municipal.
«Amb aquesta proposta a l’equador de la programació volem reforçar el múscul associatiu, transmetre valors i fomentar el vincle social més enllà de les pantalles», explica el regidor de Joventut, Sergi Silvestre, qui també subratlla que la iniciativa serà organitzada pel col·lectiu Domingueros Alcoi. Però durant tot el mes hi haurà tallers i activitat matinera dinamitzada per l’alumnat del Taller d’Ocupació «Forma’t a Muro» i comptarà amb suport del Consorci de Residus en matèria de sostenibilitat per a actes de la vesprada que conjuguen aprenentatges amb diversió i reptes de creixement personal, exemple d’una col·laboració transversal que multiplica l’impacte de cada acció municipal. Silvestre afirma que “s’ha volgut aplicar la transversalitat de l’acció de govern a la proposta estiuenca del Centre Jove, una mirada a què podem apropar per a la joventut al mateix temps que apostem per recursos propis d’alt valor com el personal de Forma’t a Muro, qui han adquirit formació i aptituds de primer nivell per a dur a terme les activitats de dinamització matineres, alhora que hem aconseguit la implicació del Consorci per al disseny de propostes engrescadores que ens fan prendre consciència des de joves de la problemàtica dels residus”.
L’esdeveniment, organitzat per l’associació Domingueros Alcoi, estarà obert a tots els públics, però cal entendre que els infants de menor edat han d’estar acompanyats per persones adultes responsables, i combinarà partides obertes amb tornejos. «Hem preparat jocs cooperatius, competitius, d’habilitat, a l’aire lliure i fins i tot un circuit de xapes ambientat en Mario Kart; tothom trobarà la seua opció», assenyala P. Pincho, Responsable d’esdeveniment de Domingueros Alcoi. Experts ajudaran al cada participant principiants per a recomanar-los un joc i explicar-ne les regles, de manera que no caldrà cap experiència prèvia: «Només venen amb ganes de divertir-se, de la resta ens encarreguem nosaltres» ha conclós.
Els afeccionats al rol disposaran d’una programació específica coordinada per Carlos Llopis, amb partides del clàssic «Dungeons & Dragons» i del seu propi sistema «Merto», que permet personalitzar molt l’experiència de joc. La jornada inclourà també un espai de foment lector impulsat pel Club de Lectura de Domingueros Alcoi i una zona de videojocs on un streamer convidat presentarà la nova versió de Mario Kart sobre la Nintendo Switch II perquè el públic puga provar-la.
Els tornejos —classificatori de TOMA 6, competició de Pitchcar i Mario Kart World— repartiran premis cedits per la botiga murera Domingo de Juegos. L’ambient creatiu el posaran artistes de la comarca, que exposaran i signaran els seus treballs, i els dissenyadors de jocs Gaiogames i Pactum, que presentaran les seues novetats. El cartell de la jornada és obra del dibuixant i storyboardista Mario Domínguez, que ha sintetitzat l’esperit de la festa —clàssics com l’Oca o el Monopoly s’enfronten a noves figures com la Fallera Calavera en una carrera de Mario Kart amb el Tio Pep i l’Arxiu de fons— en una il·lustració plena de detalls i humor. Tota la programació de l’Estiu Jove és gratuïta; per participar en Juga Muro només cal acudir a l’Arxiu el 12 de juliol i apuntar-se als tornejos in situ. Els interessats poden ampliar la informació i resoldre dubtes al Centre Jove, al canal oficial de WhatsApp o als díptics amb codis QR distribuïts pel municipi.
Caixa Ontinyent ha celebrat esta nit Assemblea General ordinària, amb assistència de 30 dels 46 membres que la conformen, és a dir, el 65% dels seus consellers generals.
Els comptes del 2024 mostren un benefici, abans d’impostos, de 15,2 milions d’euros, un 13,08% més que en 2023. Després del pagament d’impostos, que suposen 3,9 milions d’euros, el benefici net es va situar en 11,3 milions d’euros, un 16,81% més que en 2023.
La proposta de distribució d’estos beneficis permet elevar el nivell de capitalització de l’entitat (en destinar-se 10,1 milions d’euros a reserves) i potenciar les accions de la seua obra social (a la qual es destinen 1,2 milions d’euros).
La morositat va baixar al 2,47% amb una cobertura del 80,44%, i el capital CET1 es va situar en el 18,91%, molt per damunt del mínim exigit pel Banc d’Espanya.
Línies d’actuació
L’Assemblea General ha aprovat les línies d’actuació de 2025, que manté com a eixos principals l’expansió, l’evolució en tecnologia, la consolidació de la solvència i el desenvolupament del seu personal, tant en reorganització com en captació de talent. Unes línies continuistes per a completar el Pla Estratègic 2023-2025.
En opinió del seu President, José Pla, “en 2025 culminarà el nostre pla estratègic havent cobert pràcticament totes les expectatives. De fet, el nostre Consell d’Administració ja està treballant en l’elaboració d’un nou pla per als pròxims anys, per al que compta amb la millor plantilla de professionals, amb la implicació de tots els òrgans de govern, la confiança dels clients i una marca sòlida i reconeguda com a banca relacional, pròxima, territorial i social”.
Nomenament
L’Assemblea General ha ratificat la designació com a pròxim Director General de José Francisco Sanfelix, un nomenament que ja ha sigut avaluat favorablement per la Comissió de Retribucions i Nomenaments i pel Banc d’Espanya, i que es produïx per la imminent jubilació de l’actual titular, Vicent Penadés Torró. El canvi es farà efectiu el mes d’agost.
Cal destacar que Vicent Penadés és Director General des de 2006 i que, prèviament, havia sigut Subdirector General i dirigit l’Àrea de Negoci. La seua trajectòria en l’Entitat, a la qual es va incorporar en 1981, ha estat lligada al negoci i a les inversions, i com a Director General ha potenciat especialment les relacions amb institucions, organismes i universitats. És llicenciat en Ciències Econòmiques, Màster de Direcció d’Empreses per la Universitat de València i Diplomat en Direcció d’Inversions per l’Escola Superior de Caixes d’Estalvis.
Ha ostentat diversos càrrecs consellers en diferents societats com a Vocal de Gesinca i de Inversora de Cajas de Ahorro, de la qual també ha sigut el seu President, i membre del consell d’administració de Ahorro Corporación.
Com a Director General ha estat al capdavant de l’Entitat 19 anys, en els quals destaca la seua aposta per la independència de Caixa Ontinyent, especialment després de la crisi financera que va provocar una reestructuració del sector de la qual només van sobreviure dos caixes d’estalvis. Baix la seua direcció l’Entitat ha représ el procés d’expansió geogràfica i el desenvolupament tecnològic que exigixen els nous temps, ha posat en marxa l’oficina digital, ha creat la Fundació Caixa Ontinyent com a vehicle de gestió de l’obra social i recuperat el Mont de Pietat, i s’ha involucrat directament en la creació del Campus d’Ontinyent i la participació en altres Campus.
Obra Social
Els resultats obtinguts, juntament amb altres romanents, recuperacions i ingressos, permeten un pressupost d’obra social per al 2025 de 2,2 milions d’euros.
Enguany es mantindran els programes establits, s’impulsaran l’actuació des de la Fundació Caixa Ontinyent i s’impulsarà la implantació de la Facultat de Veterinària a Ontinyent adquirint els solars per a la seua ubicació.
Es mantindran els centres propis i en col·laboració, els programes d’investigació i divulgació de temes autòctons a través de publicacions, col·laboració amb col·lectius, presència als Campus i gestió de les fundacions participades de caràcter assistencial, docent i cultural. Des de la Fundació s’intensificarà l’actuació des del seu programa d’educació financera, de sostenibilitat i d’acció social, l’activitat en el seu Centre Cultural i la concessió de microcrèdits a través del seu Mont de Pietat, així com l’impuls a la Formació i Integració dels més jóvens.
Las mayores aportaciones de la recogida selectiva en el contenedor amarillo son de los municipios del Xarpolar, Tibi, Alcoy, Cocentaina, Muro y Sant Joan d’Alacant
Los municipios que forman parte del Consorcio Terra, que gestiona los residuos de 37 poblaciones de las comarcas de l’Alacantí, l’Alcoià y el Comtat, han logrado reciclar en su conjunto 4.362.370 kg de envases ligeros en el contenedor amarillo, una cifra significativa y que supera en más dos puntos la media por habitante/año de la provincia de Alicante y en casi también dos a la media de la Comunitat Valenciana.
Así, la aportación media del Consorcio por habitante en 2024 al contenedor amarillo ha sido de 17,85 kg, frente a los 15,5 kg de la provincia de Alicante y los 16 kg de la media de todos los valencianos.
Por municipios, los del Xarpolar encabezan el listado con 31,6 kg habitante/año, seguidos de Tibi (25,7 kg), Alcoy (23 kg), Cocentaina (20,6 g), Muro (19,4 kg) y Sant Joan d’Alacant (18,8 kg).
Por lo que respecta al cartón-papel, que se recoge en el contenedor azul, las cifras son inferiores, con una aportación media de 16,36 kg/habitante, ligeramente por debajo de la media de la Comunitat (17,8 kg) y de la provincia (18,1 kg). En esta ocasión casi los mismos municipios son los más recicladores, por el siguiente orden: Tibi (22 kg), Sant Joan d’Alacant (21 kg), Alcoy y Cocentaina (20 kg), Agost con 19 kg, seguida de los 17,4 kg del Xarpolar y los 17 kg de Muro.
En kilogramos totales, los cerca de 250.000 habitantes del Consorcio Terra han recogido 3.998.236 de papel y cartón, cifra inferior a la de envases pero igualmente significativa y que refuerza el compromiso de la ciudadanía con el reciclaje y la economía circular, pero que invita a seguir trabajando para año tras año ir mejorando estas cifras.
Por lo que respecta al vidrio recogido en el iglú verde, los municipios del Consorcio Terra depositaron en 2024 un total de 4.097.625 kg de residuos de envases de vidrio, con una media de 16,25 kg, siendo la media valenciana 17,03 kg y 23,2kg la de la provincia.
