Veïns i veïnes,
Davant la situació política generada en les últimes setmanes, i per respecte a tot el poble, vull explicar amb total transparència i de manera cronològica els fets ocorreguts.
1. Sobre l’efectiu del gimnàs, el robatori del 30 d’octubre i la inexistència d’apunt comptable
A la fi d’agost i durant el mes de setembre vaig rebre, com s’ha fet a vegades en este Ajuntament, 4.800€ en efectiu procedents del gimnàs municipal. Estos lliuraments estan degudament documentats i registrats.
És incoherent afirmar que “ningú sabia res” quan existixen documents de lliurament i hi ha constància que eixos diners ixen del gimnàs, i entren a l’Ajuntament.
Es va seguir la mateixa operativa que sempre s’ha utilitzat a l’Ajuntament de l’Alqueria d’Asnar. Com a precedent pròxim, cal ressenyar que en el mes d’octubre, el que era tinent d’alcalde, Juanvi Cortés, va retirar 4.000€ relacionats també amb l’efectiu que genera el gimnàs, que a més, van ser ingressats una vegada vaig tornar de vacances. Juanvi i jo quedem per a esmorzar en el bar del poble perquè els diners l’havia guardat a la seua casa, no a l’Ajuntament.
La setmana del robatori, durant una reunió de l’equip de govern, el conserge del gimnàs, Raül, em va telefonar per a preguntar per l’ingrés d’eixe efectiu que era a l’Ajuntament. Li vaig confirmar que revisaria l’efectiu i, en comprovar que estava tot, quedem que el divendres 31 d’octubre aniria al banc a ingressar-lo.
No va donar temps. Eixa mateixa vesprada es va produir el robatori amb força dins de l’Ajuntament, del qual no puc donar més detalls per recomanació de la Policia Judicial i la Guàrdia Civil.
D’altra banda, s’ha generat una falsa polèmica entorn del fet que encara no s’ha comptabilitzat l’ingrés d’aquells diners en la comptabilitat municipal. El responsable d’esta comptabilitat, que és l’actual interventor de l’Ajuntament, manté el criteri que no pot comptabilitzar l’ingrés perquè els diners van ser robats abans de ser depositats en el banc. No obstant això, la Regla 35 de l’Orde HAP/1781/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local, establix que la justificació dels diferents fets susceptibles d’incorporació a la comptabilitat municipal podrà estar suportada en documents en paper o a través de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, és a dir, que la justificació del cobrament pot fer-se per qualsevol mitjà, i no sols mitjançant justificant d’ingrés bancari.
De totes maneres, més enllà de la discussió tècnica sobre l’anotació d’ingressos en la comptabilitat de l’Ajuntament, el realment important és que eixos lliuraments de diners realment van existir i que estan degudament registrats i documentats
2. La falsa idea que “ningú sabia res”
Ara s’afirma que ni Juanvi, ni Carmina, ni Saray sabien que eixos diners eren a l’Ajuntament. Això és fals.
En el ple de setembre, publicat en el canal de YouTube de l’Ajuntament, en el minut 14.55, quan el PSOE em pregunta pels 1.625€ (ja ingressats en el banc), jo mateix explique que tinc més diners del gimnàs, especificant les quantitats rebudes. Ningú diu res. Ningú mostra sorpresa. Tots coneixien este funcionament, que és el que sempre s’ha seguit al nostre Ajuntament.
Fins i tot en reunions internes —en una de les quals Saray no era present— es va parlar d’eixe efectiu, i el mateix Juanvi va dir que era partidari de mantindre diners a l’Ajuntament per a les necessitats immediates.
3. La reunió del 4 de novembre i el canvi de posició del PP i de Saray
El dia 3 de novembre, Juanvi a primera hora del matí em diu que no vol que tot això li esguite i em demana l’alcaldia per a poder fer front la situació política que viu el poble. Ja em va insinuar també que, en cas de no donar-li l’alcaldia, ell pegaria un pas arrere i eixirien de l’equip de govern, però no em llevarien tot el recolzament. Jo li dic que ho he de pensar, i de moment ahí acaba la conversa, que a més em confirma Juanvi que el dia abans ell ja ho havia parlat amb Saray, conversa que Saray calla i no em diu res.
L’endemà, el 4 de novembre, a la Casa de la Cultura, es va celebrar una reunió amb el secretari-interventor, l’assessor jurídic, el comptable i l’equip de govern. Hem van recriminar la gestió d’eixe efectiu.
Jo vaig reconéixer que la custòdia no va ser la més adequada i vaig demanar disculpes, a pesar que es tracta d’una pràctica habitual. Malgrat això, vaig aplicar immediatament mesures per a evitar que tornara a passar.
Per a la meua sorpresa, cap membre de l’equip ni dels tècnics hem va fer costat a la realitat documentada dels fets, i a més, hem van negar poder fer l’apunt comptable.
Eixa mateixa vesprada, i no dies després com Juanvi ha afirmat en una entrevista recent, hem va cridar i hem va tornar a dir que no confiava amb mi i que l’única manera de “salvar” l’Ajuntament era que ell fora alcalde. Si jo no li entregava l’alcaldia, es retirarien de l’equip de govern (sense llevar-me el suport extern).
La pregunta és inevitable:
Ells volen l’alcaldia, però si diuen que ho he fet tan malament, per què tot estaria solucionat si l’alcaldia passara a les seues manss? Els protegiria tindre l’alcaldia, del qual ara critiquen?
Davant esta situació vaig consultar amb professionals, juristes, l’equip de Junts per l’Alqueria, així com amb Unió Municipalista i la Federació de Partits Locals (FEPAL). Tots coincidien que no hi havia cap fet il·legal, i que no hi havia motiu per a una dimissió.
Vaig decidir continuar com a alcalde, perquè confie amb la meua gestió política i perquè retirar-me hauria significat donar la raó a qui inventa mentides.
Poc després, Saray també em va demanar ser alcaldessa, argumentant que d’eixa manera podria “defendre’m millor” davant les denúncies que el PSOE segur faria.
La meua relació amb ella sempre ha sigut correcta i bona, a pesar que en l’últim any hem tingut diferències de gestió normals, diferències que fins i tot, en alguna ocasió, Saray ens va plantejar la dimissió com a regidora.
Ella va renunciar als seus càrrecs, però no a l’acta de regidora, passant així a l’oposició. Va ser una decisió que em va fer mal, però que respecte. Jo hauria volgut per la confiança i amistat que creia que teníem, que estar en desacord amb la gestió poguera dimitir deixant que una altra persona entrara i puguera ajudar-me, però ella va decidir quedar-se en l’oposició.
Quan vaig comunicar al PP i a Saray la meua decisió de continuar treballant per l’Alqueria, les tres persones de l’equip, van presentar les seues renúncies.
Torne a preguntar:
Hauria sigut tot “perfecte” si l’alcaldia l’hagueren assumit ells?. Perque eixa va ser la primera proposta que hem van fer els dos.
4. ¿Quina va a ser ara la meua postura davant la situació actual?
- Confie plenament en el treball de les forces i cossos de seguretat perquè, una vegada finalitze la investigació, s’aclarisca el robatori amb força del 30 d’octubre.
- Continuaré denunciant davant els jutjats qualsevol indici d’irregularitat o il·legalitat, com ja he fet esta mateixa setmana al jutjat de guàrdia.
- Continuaré treballant amb més força que mai. No dimitiré. L’Ajuntament no es para.
- Continuaré obert al diàleg amb tots els partits polítics.
- Defendré el meu treball, la meua innocència i la veritat del que em va ocórrer, i faré tot el possible perquè esta situació no afecte el bon funcionament de l’Ajuntament.
5. Sobre la moció de censura anunciada pel PP
El PP afirma que vol un canvi d’alcaldia perquè una sola persona no pot portar un Ajuntament. Jo responc: el treball no em fa por, porte treballant igual des que vaig entrar.
Tinc assessorament jurídic, suport tècnic i persones compromeses que ajuden com si foren regidors.
Si realment els preocupa que una sola persona no puga amb tota la gestió, els propose:
«Deixeu-me treballari jutgeu els resultats. Si en un temps considereu que no funciona i així es pot demostrar, jo mateix faré un pas al costat, però si el motiu real és arribar a l’alcaldia siga com siga, llavors s’entén la moció de censura».
6. Conclusió
Estic obert al diàleg i a reconstruir un espai de treball per l’interés general del poble. Però això ja no depén només de mi.
El que sí que puc afirmar amb total fermesa és que no dimitiré.
Si algú vol que deixe de ser alcalde, que ho faça pels mecanismes democràtics establits, no amb pressions, insinuacions o atacs personals.
L’Alqueria mereix estabilitat, treball seriós i respecte i jo continuaré defenent-ho cada dia, com sempre he fet.
César Palmer
Alcalde de l’Alqueriad’Asnar