Caixa Ontinyent ha celebrat esta nit Assemblea General ordinària, amb assistència de 30 dels 46 membres que la conformen, és a dir, el 65% dels seus consellers generals.

Els comptes del 2024 mostren un benefici, abans d’impostos, de 15,2 milions d’euros, un 13,08% més que en 2023. Després del pagament d’impostos, que suposen 3,9 milions d’euros, el benefici net es va situar en 11,3 milions d’euros, un 16,81% més que en 2023.

La proposta de distribució d’estos beneficis permet elevar el nivell de capitalització de l’entitat (en destinar-se 10,1 milions d’euros a reserves) i potenciar les accions de la seua obra social (a la qual es destinen 1,2 milions d’euros).

La morositat va baixar al 2,47% amb una cobertura del 80,44%, i el capital CET1 es va situar en el 18,91%, molt per damunt del mínim exigit pel Banc d’Espanya.

Línies d’actuació

L’Assemblea General ha aprovat les línies d’actuació de 2025, que manté com a eixos principals l’expansió, l’evolució en tecnologia, la consolidació de la solvència i el desenvolupament del seu personal, tant en reorganització com en captació de talent. Unes línies continuistes per a completar el Pla Estratègic 2023-2025.

En opinió del seu President, José Pla, “en 2025 culminarà el nostre pla estratègic havent cobert pràcticament totes les expectatives. De fet, el nostre Consell d’Administració ja està treballant en l’elaboració d’un nou pla per als pròxims anys, per al que compta amb la millor plantilla de professionals, amb la implicació de tots els òrgans de govern, la confiança dels clients i una marca sòlida i reconeguda com a banca relacional, pròxima, territorial i social”.

Nomenament

L’Assemblea General ha ratificat la designació com a pròxim Director General de José Francisco Sanfelix, un nomenament que ja ha sigut avaluat favorablement per la Comissió de Retribucions i Nomenaments i pel Banc d’Espanya, i que es produïx per la imminent jubilació de l’actual titular, Vicent Penadés Torró. El canvi es farà efectiu el mes d’agost.

Cal destacar que Vicent Penadés és Director General des de 2006 i que, prèviament, havia sigut Subdirector General i dirigit l’Àrea de Negoci. La seua trajectòria en l’Entitat, a la qual es va incorporar en 1981, ha estat lligada al negoci i a les inversions, i com a Director General ha potenciat especialment les relacions amb institucions, organismes i universitats. És llicenciat en Ciències Econòmiques, Màster de Direcció d’Empreses per la Universitat de València i Diplomat en Direcció d’Inversions per l’Escola Superior de Caixes d’Estalvis.

Ha ostentat diversos càrrecs consellers en diferents societats com a Vocal de Gesinca i de Inversora de Cajas de Ahorro, de la qual també ha sigut el seu President, i membre del consell d’administració de Ahorro Corporación.

Com a Director General ha estat al capdavant de l’Entitat 19 anys, en els quals destaca la seua aposta per la independència de Caixa Ontinyent, especialment després de la crisi financera que va provocar una reestructuració del sector de la qual només van sobreviure dos caixes d’estalvis. Baix la seua direcció l’Entitat ha représ el procés d’expansió geogràfica i el desenvolupament tecnològic que exigixen els nous temps, ha posat en marxa l’oficina digital, ha creat la Fundació Caixa Ontinyent com a vehicle de gestió de l’obra social i recuperat el Mont de Pietat, i s’ha involucrat directament en la creació del Campus d’Ontinyent i la participació en altres Campus.

Obra Social

Els resultats obtinguts, juntament amb altres romanents, recuperacions i ingressos, permeten un pressupost d’obra social per al 2025 de 2,2 milions d’euros.

Enguany es mantindran els programes establits, s’impulsaran l’actuació des de la Fundació Caixa Ontinyent i s’impulsarà la implantació de la Facultat de Veterinària a Ontinyent adquirint els solars per a la seua ubicació.

Es mantindran els centres propis i en col·laboració, els programes d’investigació i divulgació de temes autòctons a través de publicacions, col·laboració amb col·lectius, presència als Campus i gestió de les fundacions participades de caràcter assistencial, docent i cultural. Des de la Fundació s’intensificarà l’actuació des del seu programa d’educació financera, de sostenibilitat i d’acció social, l’activitat en el seu Centre Cultural i la concessió de microcrèdits a través del seu Mont de Pietat, així com l’impuls a la Formació i Integració dels més jóvens.

Las mayores aportaciones de la recogida selectiva en el contenedor amarillo son de los municipios del Xarpolar, Tibi, Alcoy, Cocentaina, Muro y Sant Joan d’Alacant

Los municipios que forman parte del Consorcio Terra, que gestiona los residuos de 37 poblaciones de las comarcas de l’Alacantí, l’Alcoià y el Comtat, han logrado reciclar en su conjunto 4.362.370 kg de envases ligeros en el contenedor amarillo, una cifra significativa y que supera en más dos puntos la media por habitante/año de la provincia de Alicante y en casi también dos a la media de la Comunitat Valenciana.

Así, la aportación media del Consorcio por habitante en 2024 al contenedor amarillo ha sido de 17,85 kg, frente a los 15,5 kg de la provincia de Alicante y los 16 kg de la media de todos los valencianos.

Por municipios, los del Xarpolar encabezan el listado con 31,6 kg habitante/año, seguidos de Tibi (25,7 kg), Alcoy (23 kg), Cocentaina (20,6 g), Muro (19,4 kg) y Sant Joan d’Alacant (18,8 kg).

Por lo que respecta al cartón-papel, que se recoge en el contenedor azul, las cifras son inferiores, con una aportación media de 16,36 kg/habitante, ligeramente por debajo de la media de la Comunitat (17,8 kg) y de la provincia (18,1 kg). En esta ocasión casi los mismos municipios son los más recicladores, por el siguiente orden: Tibi (22 kg), Sant Joan d’Alacant (21 kg), Alcoy y Cocentaina (20 kg), Agost con 19 kg, seguida de los 17,4 kg del Xarpolar y los 17 kg de Muro.

En kilogramos totales, los cerca de 250.000 habitantes del Consorcio Terra han recogido 3.998.236 de papel y cartón, cifra inferior a la de envases pero igualmente significativa y que refuerza el compromiso de la ciudadanía con el reciclaje y la economía circular, pero que invita a seguir trabajando para año tras año ir mejorando estas cifras.

Por lo que respecta al vidrio recogido en el iglú verde, los municipios del Consorcio Terra depositaron en 2024 un total de 4.097.625 kg de residuos de envases de vidrio, con una media de 16,25 kg, siendo la media valenciana 17,03 kg y 23,2kg la de la provincia.

El pasado viernes se conocieron los resultados de la convocatoria ordinaria de las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU) y una vez más nuestras comarcas han vuelto a rozar el 100% de aprobados. En esta ocasión fueron 405 los estudiantes que se presentaron a las pruebas, y de estos el 97,41% consiguieron superar los exámenes.

Cabe destacar que el alumnado de estas comarcas hizo los exámenes en las instalaciones del Campus de Alcoy de la UPV, punto al que estaban asignados los tribunales 10 y 11 de la Universidad de Alicante. En el tribunal 10 se examinaron 241 estudiantes pertenecientes al CIPFP Batoi, el Colegio La Salle, la Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, el IES Andreu Sempere, el IES Pare Vitòria y el IES Serra de Mariola de Muro, y en este solo 3 los alumnos no aptos; lo cual se traduce en que el 98,43% pasó las pruebas. Por su parte,  en el tribunal 11, se examinaron 164 alumnos de el IES Cotes Baixes d’Alcoi, IES Pare Arques de Cocentaina, el Colegio Sant Roc de Alcoy y el IES Manuel Broseta de Banyeres de Mariola. En este último caso seis estudiantes suspendieron, con lo cual el índice de aprobados quedó en el 95,98% de aprobados.

Francesc Gisbert, professor de llengua i literatura a l’IES Serra Mariola de Muro, ha guanyat el Premi Samaruc 2025, concedit pel Col·legi de Bibliotecaris Valencians, al millor llibre per a joves.

El jurat ha reconegut la novel·la ‘La mort blanca’ (publicada per Andana editorial), com la millor de les editades durant l’any passat.

En la modalitat infantil, també va ser guardonat l’escriptor Carles Cano, i la contestana Verònica Cantó, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a Bibliotecària d’Honor.

Pla ha participat en una jornada sobre habitatge, rehabilitació i transició energètica al Parlament Europeu a Brussel·les.

La jornada, sota el títol “Housing for all peoples. No place like home”, es va celebrar al Parlament Europeu a Brussel·les amb l’objectiu d’esdevindre un altaveu de les diferents inquietuds, reivindicacions i problemàtiques europees pel que fa a l’habitatge, la rehabilitació o la transició energètica.

En aquesta jornada a més d’abordar temàtiques relacionades amb l’habitatge, també s’ha posat sobre la taula la gran importància de les polítiques verdes centrades en la transició energètica.

A Cocentaina, al llarg dels dos primers anys de legislatura, amb Jordi Pla com a alcalde, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques a la Biblioteca Municipal i al Centre Social Real Blanc, reduint la factura de la llum i ajudant 5 famílies contestanes en situació de vulnerabilitat, creant, així, la primera comunitat energètica local.

Durant els pròxims dos anys, a més a més, s’espera que aquestes polítiques continuen materialitzant-se amb noves plaques, en aquest cas en el Poliesportiu Municipal i el sostre del parc del Ferrocarril. D’aquesta manera, es continua posant l’energia en mans de la gent, lluny dels excessos i els abusos dels grans oligopolis energètics.

Segons Vicent Marzà, diputat de Compromís al Parlament Europeu, “és un plaer acollir a Brussel·les a Jordi Pla per tal d’intercanviar opinions i exportar bones pràctiques que s’estan duent a terme a Cocentaina».

En paraules de Jordi Pla, «he vingut per a participar en una jornada sobre rehabilitació, habitatge i urbanisme, atenent a una de les nostres principals prioritats dins del govern de coalició contestà: treballar per un nucli antic viu, així com d’oferir millors oportunitats a tota la ciutadania. També hem intercanviat opinions sobre projectes de transició energètica com la creació de comunitats energètiques locals, com la que hem portat a terme a Cocentaina».

L’Entitat inclou la primera anàlisi de materialitat, amb l’opinió dels seus grups d’interés sobre els temes que consideren més rellevants en qüestions econòmiques, socials i ambientals.

Un any més i després de la recent celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, Caixa Ontinyent reitera el seu compromís social publicant la seua memòria de sostenibilitat de 2024; un document en el qual inclou la gestió i els avanços que ha realitzat en matèria de Responsabilitat Social i que suposa un exercici de transparència quant a la seua estratègia de sostenibilitat, medi ambient, valor social, governança i obra social.

La Memòria comprén el perfil corporatiu de l’Entitat, la seua estratègia de sostenibilitat, actuacions respecte del medi ambient, valor social i governança.

Com a novetat, la memòria inclou en esta ocasió una anàlisi de materialitat que té per objecte identificar els temes més rellevants per als seus grups d’interés. Per a esta anàlisi s’ha comptat amb l’opinió de més de 1.200 clients, tant particulars com empreses, membres dels òrgans de govern, personal de l’Entitat, mitjans de comunicació, proveïdors i col·lectius beneficiaris de l’obra social, els qui destaquen especialment la protecció de la privacitat, la ciberseguretat, la digitalització, l’acompliment de les normes, l’ètica empresarial, la retribució justa i la seguretat i salut en el treball.

Es tracta, per tant, d’un estudi que permet comprendre i identificar els reptes, tendències i oportunitats de l’entorn per a aconseguir que l’estratègia de sostenibilitat estiga alineada amb les expectatives del mercat i de la societat.

Esta anàlisi servirà com a punt de partida en el nou pla estratègic que l’Entitat abordarà pròximament.