El proper diumenge 29 de gener, a les 11:00 hores a Benillup, les associacions Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i El Rentonar han organitzat el 2n Aplec pel Territori, enguany motivat per l’incendi d’aquest estiu, per a tractar temes de més calat com són el despoblament rural i l’abandonament agrícola.

Els ponents convidats representen un planter d’experts de tots els sectors vinculats al món rural:

• Javier Sendra: alcalde de Planes i diputat provincial.
• Javier Navarro: alcalde de Benillup.
• Rafa Climent: conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
• Imma Orozco: secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge.
• Rosa Pardo: directora general de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge.
• David Torres: director general de Desenvolupament Rural.
• Mauro Ferrando: jove agricultor i treballador de l’Almàssera de Milleneta.
• Isabel Sancho: regidora de Fageca i tècnica de Promoció Econòmica a Cocentaina.
• Òscar Ponsoda: representant de la Societat de Caçadors de Famorca.
• Adán Lloret: bomber forestal en Font Roja.
• Alejandro Molina: president de la Cooperativa Cofrudeca de Bèlgida i de Coarval.
• Artemi Cerdà: geògraf, professor d’universitat i llaurador.

En la segona quinzena d’agost un incendi va colpir el nostre territori calcinant més de 12.000 ha i 100 km de perímetre. Aquest incendi, originat de forma espontània en una tempesta seca va cremar a gran velocitat des de Pego fins a Benimassot. Alguns pobles van haver de ser desallotjats i moltes persones vam viure amb un ai al cor l’avanç de les flames. Els nombrosos mitjans van treballar de manera incansable tant en aquest incendi com en el de Begís.

Després d’aquest incendi en tots els pobles va nàixer un sentiment generalitzat de que calia fer alguna cosa per a lluitar contra el despoblament i contra tots els altres problemes del món rural.

Des d’aquell moment, les dues associacions es van plantejar que alguna cosa calia fer per entendre què estava passant amb els gran incendis i quin era el futur previsible. Un canvi de tendència en els diagnòstics va fer moure la necessitat de reflexionar sobre el fenomen. D’una banda, la idea no és evitar el foc sinó saber què hem de fer quan passe, perquè passarà; i d’altra banda, els incendis agafen grans dimensions perquè estem perdent el mosaic tan típic del mediterrani (paisatge mixt agro-forestal).

La conclusió lògica d’aquests arguments és que els focs de les nostres serres són deguts al despoblament i a l’abandonament agrícola. I és en aquesta doble línia que les plataformes ciutadanes decidiren muntar un nou aplec pel territori. I clar, l’àrea de cobertura no només inclou les zones de l’incendi sinó altres pobles també que responen al mateix perfil.

Una de les mancances de es va detectar en l’incendi va ser el desemparament i la impotència que moltes persones van sentir quan se’ls va desallotjar de sa casa i, per aquest motiu, s’han iniciat un munt de reunions xicotetes en cadascun dels pobles per a preparar l’aplec on se’ls informa de l’esdeveniment i també s’intenta fer un recull de peticions de cada poble per tal de lliurar-les als polítics que seran convidats a l’Aplec. El resultat d’aquestes reunions és el Manifest de Poble, un document viu i en constant actualització que pretén destacar les necessitats particulars que caldria atendre per tal de revitalitzar els nostres petits pobles rurals.

El 2n Aplec pel Territori està pensat per a que tant científics, com polítics, com gent dels pobles puguen establir un fòrum de debat d’iniciatives per a dinamitzar els pobles. No es pretenen buscar culpables sinó proposar solucions i cercar llocs on eixes idees hagen sigut ja satisfactòries per a poder-les implementar a casa nostra.